INVENTS

INVENTS

dimarts, 11 de juny del 2019

planta endèmica i animal autòcton.


Resultado de imagen de FILAGO PETRO-IANII, ENDÉMICA DE MALLORCA

  • Filago petro-ianii Rita & Ditrich

Característiques: Petita herba de cicle efímer, floreix al final de l'hivern i desapareix durant la primavera. La planta desenvolupa unes inflorescències de menys de 5 mm de diàmetre, envoltada per unes fulles de color verd fosc pel feix i cobertes de pèls blancs pel alrededor.La planta sencera no aconsegueix més de 0,5-4 cm i viu en clarianes de matolls de les zones més seques de Mallorca, on és endèmica. Es diferencia clarament de les altres Filago o Evax per la seva mida i perquè en general totes les espècies d'aquests gèneres tenen colors blanquinosos.



SAPILLO BALEAR.

 Nombre científico: Alytes   muletensis.
 Nombre vulgar: Sapillo o ferreret.











HISTORIA Y PERQUÈ ESTA PUNT DE LA EXTENCIÓ.

El Sapillo Balear va ser descobert en l' estat fòssil en 1977 i tres anys després, es van trovar examplars vius a l' illa de Mallorca. Aquests barrancs incruustats entre parets escarpades són el seu últim refugi, ja que la inaccessibilitat del lloc li ha permès refugiar-se dels depredadors, el més important del qual és el de la Culebra viperina ( Natrix maura ), limitant la població de l' Illa Balear, ja que aquesta serp ocupa les parts inferiors dels mateixos torrents on viu el Sapillo.
Es creu que els romans van a ser els introductors a Mallorca de multitud d' espècies continentals.
La presencia de totes aquestes espècies ha contribuït a l' extinció quasi total dels illenc endèmics, entre ells, el Sapillo Balear. En el passat, les Illes Balears varen colonitzar tota l' illa, com testifiquen una multitud de troballes fòssils; Però actualmente només sobreviuen en els llocs més inacessibles per les noves espècies invasores, com les zones més costeres dels torrents muntanyoses de la Serra de Tramuntana.
En l' actualitat el perill per els Sapillos a les Illes Balears, juntament amb el referit de la introducció de depredadors en el seu hábitat, és el creixament pressió sobre els recursos hídrics de l' illa per satisfer el sonsum humà, l' augment del turisme rural, la presencia de col·leccionistes d' espècies per al col·leccionisme ( tot que es il·legal ) i també l' existencia preocupant de contaminants a partir de plantes embotelladores.
Fa uns anys, l' administración autònomica balear va signar un conveni amb el zoo de Barcelona per la cria en captivitat i posterior reintroducció a la Serra de Tramuntana.




DESCRIPCIÓ.

És similar als seus companyas peninsulars, els gripaus de la llevadora. No obstant això, aquesta espècie és fàcilment reconeguda perquè el seu cap és relativament més desenvolupat i el cos té una aparença molt més estilitzada. Té una coloració pàl·lida de Fons, en contrast amb la foscor de marbre de l' esquena.
En general mesura uns 4 cm i pesa 5gr, encara que la femella pot assolir una mida lleugerament superior a la masculina. Els més destacats són els seus grans ulls que mostren els seus hàbits nocturns i extremitats llargues que fan més dàcil escalar les pedres freqüents en el seu hábitat.








REPRODUCCIÓ.

L' época de cria comença al final de l' hivern i es pot alargar fins a principis d' estiu. Aquest gripau realitza l' acoplament de l' aigua.
La femella expulsa els ous, mentre que el mascle els fertilitza i després els col·loca a les potes de darrere. Es carrega amb l' escenari durant tot el período d' incubació i després s' acosta als bassals, on neixen les larves. Les femellas ponen 7 a 12 ous ( de entre 5 i 7 mm de diámetre ) que posteriorment son transportats per els mascles fins 9 setmanes. 








ALIMENTACIÓ, DEPREDADORS Y DISTRIBUCCIÓ.

El Sapillo Balear s' alimenta principalment d' insectes.
Els seus deprededors principals son les serps i les rates.
Es distribueix en exclusiva per la Serra de Tramuntana ( situada al nord-oest de Mallorca ), a les Illes Balears.





ANATOMIA INTERNA.

























































ESPECIE AUTÓCTONA    I
ENDÉMIQUES

El cerdo negro mallorquín, la raza porcina de MallorcaEapecie autóctona:
EL PORC NEGRE MALLORQUÍ, la RAÇA PORCINA DE MALLORCA


És un dels animals domèstics que es van establir primer en les nostres Illes, i, segons diferents autors, és una de les agrupacions més primitives, que s'ha mantingut en explotació productiva fins al dia d'avui, a causa de l'especial incidència que ha tingut en l'economia familiar de la població rural durant molts segles.

És una raça ben definida i amb unes característiques que la diferencien molt clarament d'altres races foranes.

En l'actualitat l'única raça porcina autòctona en estat de conservació a les Illes Balears és l'Porc Negre Mallorquí.

Eapecie ENDÉMIQUE:
Podarcis pityusensis vedrae
La sargantana de les Pitiüses és un dels casos de radiació insular més espectaculars del món. Tant la biologia com l’ecologia de
l’espècie són prou distintes de les dels  parents continentals.
Resultado de imagen de sargantana de les Pitiüs

dimecres, 5 de juny del 2019

ESPECIE AUTÓCTONA    I
ENDÉMIQUES


QUE ES ? és una espècie que pertany a una región o ecosistema determinados


QUE ES ? Endemisme és un termini utilitzada en biologia per indicar que la distribució d'un
tàxon està limitada a unàmbit geogràfic Reduïda i que no Es troba de forma natural en cap altra part del món.

DIFERÈNCIES=Que en la autoctona viuen a un lloc determinat y en endèmiques estan per tots els
llocs del mon


EL PORC NEGRE 
Es un dels animals domèstics que es van establir primer en les nostres Illes, i, segons diferents autors, és una de les agrupacions més primitives, que s'ha mantingut en explotació productiva fins al dia d'avui, a causa de l'especial incidència que ha tingut en l'economia familiar de la població rural durant molts segles.
CARATERISTIQUES
Característiques
El porc negre mallorquí presenta característiques morfològiques que el distingeixen clarament d'altres poblacions porcines, són evidentment negres, amb una tonalitat gris pissarra, amb les orelles caigudes en la direcció del morro i amb un parell de pits a la part baixa del coll.